12.12.08

Un mal rato

A veces se me olvida, doy por supuesto que todavía estás aquí. Tal vez disfrutando de unas largas y merecidas vacaciones, tal vez sin saber de ti por, ya sabes, la vorágine diaria, los quehaceres que nos absorven, el distanciamiento involuntario. Pero no, no estás, ni aquí ni en ninguna parte. No me pondre mística porque no va conmigo, no estás y se acabó. Y es entonces, al darme cuenta de la cruda y asquerosa realidad, cuando la vista se me nubla y parece que me falta el aire. Mi corazón se arruga y se arruga hasta dolerme y no puedo creer que sea cierto. Y ya nada puede hacer desaparecer las lágrimas que inundan mi mirada ni la rabia que rebosa por cada poro de mi piel.
Te echo de menos, mucho, y no me queda más que joderme y masticarlo bien antes de tragar.

Papa, et trobo a faltar

12 comentarios:

molinos dijo...

Animo rubi. Son etapas que hay que ir pasando, pero al final se supera. No se olvida pero se aprende a vivir con ello.

Besazo.

Adrián Marín Castañar dijo...

Me estremezi con el texto, me encanta todo lo que he leido de tu blog.

Miguel Rodríguez dijo...

Ese argumento inspiró tantas películas de la vida real...


Y sigue pasando.
Fuerza.

Saludos.

Ale dijo...

fuerza muchacha!

Dani dijo...

Avui, al llegir el texte, m'han vingut un munt de coses al cap. Però potser no soc el més indicat per parlar. El que si et puc dir es que entenc el sentiment, perque comparteixo la meva vida amb una persona a qui li ha passat això per duplicat.

Per tant només diré que plorar, de vegades es convenient per treure el nus que tenim a la gola.

Petos princess

desideri dijo...

I de nou et visito amb la pell mudada (sóc deomises, també, però amb l'heterònim que he creat ja fa mesos), perquè tinguis constància de tot el que escric, i que sàpigues que et segueixo llegint.

Fins aviat, d.

camaca dijo...

Petonet desarrugador!

Anónimo dijo...

Si pudiera desaparecer esa sensación... Es asquerosa, para mí más asquerosa y dolorosa que el hecho de saber que no está. Un saludo

òscar dijo...

no és sols un lloc comú: el temps fa que aquesta ràbia i plors es transformin, amb els anys, en un enyor dolç i grat.
ànims, tot i que aquests dies no ajuden gaire.

PRU dijo...

Doncs jo he passat 'un buen rato' llegint-te, m'ha agradat el teu blog, perquè expliquis alegries o tristesses, trobo que li aportes força personalitat als textos, i això s'agraeix...

Ánims, noia... Que passis les festes el millor possible... petons !

Neo dijo...

Todavía está, de alguna manera. Es hermoso que pasemos malos ratos por buenas personas, aunque sea por su ausencia.

Sílvia dijo...

Petonet, guapi!